miércoles, 8. noviembre 2017
"La plaça del Diamant"

"I tot anava així, a maldecaps petits, fins que va venir la república, i en Quimet se'm va engrescar, i anava pels carrers cridant i fent volejar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara me'n recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més".

A la luz de lo acontecido en otoño del 2017, tras una declaración de independencia en el Parlament y el posterior encarcelamiento preventivo de diversos miembros del gobierno catalán (hasta la fecha), hay fragmentos de esta novela que producen verdaderos escalofríos. Desde Ginebra, Mercè Rodoreda escribía en 1960 (y publicaba en 1962) un relato psicológico sobre esas personas que no son protaagonistas de la Historia pero sí la padecen. En este caso, la acción se sitúa entre los años previos a la proclamación de la II República y la posguerra, lo que incluye la Guerra Civil.

La protagonista, Natàlia (la archipopular Colometa), es de esos personajes que no saben decir que no, y a quienes se le achaca falta de carácter. Quimet, su pretendiente y posterior marido, sería tildado en nuestros tiempos de "relación tóxica", pero Colometa se amolda. Y también cuando le instalan un palomar en casa. Y cuando tiene dos hijos. Y cuando llega la guerra y ha de sacar los niños adelante sola. Y cuando llegan las privaciones. Y...

En una novela titulada "La plaça del Diamant", la ciudad de Barcelona y sus cambios también tienen una gran relevancia. Colometa, con su ingenuidad, describiendo todo tipo de objetos y situaciones que configuran su mundo, adquiere la entidad de los personajes de libro que sentimos que ha existido y que conocemos mejor que a muchas personas reales. Quizá no fue buena idea que me la hicieran leer de adolescente, pero sí que ha sido una maravillosa ocurrencia volverla a leer de adulto. Clásico de la literatura catalana.

"I [Quimet] va dir: Quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant. Volta que volta, Colometa!"

* Top 30 de 300

* "Aloma"

* "Jardí vora el mar"

* "Mirall trencat"

... Comment

Online for 8534 days
Last update: 4/12/25 19:57
status
No estás registrado ... hazlo
menu
... home
... feeds
... temillas

... Antville.org home
Menú degustación

Anécdotas poco útiles
Anhelos poderosos
Discos de cabecera
El museo de Cheshire
Literatura animada
Mi tenis
Mis películas favoritas
Notas musicales
search
 
calendar
diciembre 2025
domlunmarmiéjueviesáb
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
noviembre
recent updates
"Brots de narcosocietat" “Si tinguésim
més informació, veuríem la vida diferent. Si tinguéssim tota la...
by Javi (4/12/25 19:57)
"Sense cadàver" "Com podia explicar-li
que el seu cas necessitava una cocció lenta per anar...
by Javi (4/12/25 10:53)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (22/11/25 22:55)
"Les noies de Sants" “Les
mira, i l’envaeix una onada de tendresa en pensar en...
by Javi (22/11/25 22:48)
Post-Finales de la ATP 2025
Jannik Sinner ha ganado por segundo año consecutivo las Finales...
by Javi (17/11/25 18:44)
"Divina Comedia" “A mitad del
andar de nuestra vida extraviado me vi por selva oscura...
by Javi (8/11/25 13:12)
Algo parecido Otro libro sobre
intentar pasar un duelo reuniendo a amigos en una casa...
by Javi (15/10/25 20:11)
"Pluja d'estels" [La Mila] “Havia
vist la mateixa llibreta en mans del Jon diverses vegades....
by Javi (15/10/25 19:55)
"Bogeries de Brooklyn" “Saber que
tenia càncer havia estat un cop tan fort que encara...
by Javi (9/10/25 20:06)
"Ilusiones perdidas" [Madame de Bargeton,
a Lucien] “…y nos iremos a París. Allí está la...
by Javi (28/9/25 23:35)
Cavernas paralelas

RSS Feed

Made with Antville
Helma Object Publisher