sábado, 7. noviembre 2020
"Muts i a la gàbia"

"Vaig acabar ficant-me en aquell cine i veure-hi part de dues pel·lícules que no m'interessaven gens. L'Alfredo Landa fent d'obsés sexual i uns cow-boys hispano-italians que reien amb la boca badada. Encara que m'estava repetint "paciència, paciència" contínuament, vaig sortir-ne abans que matessin el dolent més dolent, i vaig retornar a la casa del Carmona."

Ya estamos situados temporalmente: finales de los 1970s, principios de los 1980s. La primera novela en catalán de Andreu Martín se publicó en 1986 pero se escribió antes. Trata de un buscavidas, Julio Izquierdo, un gitano que vino de las cuevas del Sacromonte para llegar al barrio barcelonés de la Verneda. Entre sus gustos, el whisky y los Beatles. Busca el ascensor social.

La novela empieza con dos asesinatos aparentemente inconexos, uno de ellos próximo a Julio. Éste, tirando del hilo, llega hasta una organización que trafica con mano de obra barata procedente del norte de África. "Muts i a la gàbia" arranca con una narración omnisciente pero mayoritariamente es un relato en primera persona del protagonista. Julio Izquierdo es un listo de la calle, un tipo con cierta sensibilidad que, cuando lo considera necesario, reparte tortas como panes de hogaza.

Hay frecuentes notas ambientales: las calles del centro de Barcelona, el Barrio Chino, los camiones Ebro, las cabinas de teléfono, las urbanizaciones periféricas en construcción, la boîte, el tabaco Celtas... Cuando España funcionaba con pesetas y no se vislumbraba que pudiera ser de otra manera. Como corresponde al género detectivesco, hay continuos cambios de lugar, líneas de pensamiento que van a la vía muerta y personajes de usar y tirar. "Muts i a la gàbia" es una modesta pero sólida obra de género, que retrotrae a un tiempo y a un país que sólo los entrados en años pueden ya reconocer.

"El noranta per cent dels homes del local tenien més de cinquanta anys, anaven vestits amb roba cara, de gust dubtós i tenien maneres de descarregador de moll. Les dones que els acompanyaven variaven des de les granades de més dels cinquanta, dones legítimes, grasses i maquillades com pallassos, a les més joves, remirades i cohibides; segurament secretàries o cosa semblant. Les meuques es distingien perfectament."

* "Societat Negra"

... Link (1 comment) ... Comment


Online for 8390 days
Last update: 11/7/25 9:42
status
No estás registrado ... hazlo
menu
... home
... feeds
... temillas

... Antville.org home
Menú degustación

Anécdotas poco útiles
Anhelos poderosos
Discos de cabecera
El museo de Cheshire
Literatura animada
Mi tenis
Mis películas favoritas
Notas musicales
search
 
calendar
noviembre 2020
domlunmarmiéjueviesáb
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
octubrediciembre
recent updates
"Gent del meu exili" “Els
meus companys cubans podien creare que m’espantava la feina, que...
by Javi (11/7/25 9:42)
"Quan érem capitans" “A l’hemeroteca
del carrer del Carme, ho he tornat a viure tot,...
by Javi (11/7/25 9:40)
"Testament a Praga" "He vist
el socialisme caminar com els crancs, i penso que en...
by Javi (11/7/25 9:38)
"Una noia i un soldat"
“Jo vaig estimar un noi que es deia Ton. Va...
by Javi (11/7/25 9:28)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (2/7/25 19:07)
"Poema de Gilgamesh" “Aquél que
todo lo ha visto hasta los confines del mundo, aquél...
by Javi (2/7/25 18:56)
"Como agua para chocolate" [Mamá
Elena] “(…) Sabes muy bien que por ser la más...
by Javi (22/6/25 20:10)
"El informe Penkse" “Su intención
original era la de escribir un mensaje más largo y...
by Javi (17/6/25 17:26)
"El gran libro del humor
español" "Una de las ideas que intentaré explicar en el...
by Javi (17/6/25 17:24)
"¿Está bien pegar a un
nazi?" “Votamos a políticos corruptos, guardamos nuestro dinero en bancos...
by Javi (17/6/25 17:23)
Cavernas paralelas

RSS Feed

Made with Antville
Helma Object Publisher