![]() |
sábado, 7. noviembre 2020
"Muts i a la gàbia"
Javi
22:35h
"Vaig acabar ficant-me en aquell cine i veure-hi part de dues pel·lícules que no m'interessaven gens. L'Alfredo Landa fent d'obsés sexual i uns cow-boys hispano-italians que reien amb la boca badada. Encara que m'estava repetint "paciència, paciència" contínuament, vaig sortir-ne abans que matessin el dolent més dolent, i vaig retornar a la casa del Carmona." Ya estamos situados temporalmente: finales de los 1970s, principios de los 1980s. La primera novela en catalán de Andreu Martín se publicó en 1986 pero se escribió antes. Trata de un buscavidas, Julio Izquierdo, un gitano que vino de las cuevas del Sacromonte para llegar al barrio barcelonés de la Verneda. Entre sus gustos, el whisky y los Beatles. Busca el ascensor social. La novela empieza con dos asesinatos aparentemente inconexos, uno de ellos próximo a Julio. Éste, tirando del hilo, llega hasta una organización que trafica con mano de obra barata procedente del norte de África. "Muts i a la gàbia" arranca con una narración omnisciente pero mayoritariamente es un relato en primera persona del protagonista. Julio Izquierdo es un listo de la calle, un tipo con cierta sensibilidad que, cuando lo considera necesario, reparte tortas como panes de hogaza. Hay frecuentes notas ambientales: las calles del centro de Barcelona, el Barrio Chino, los camiones Ebro, las cabinas de teléfono, las urbanizaciones periféricas en construcción, la boîte, el tabaco Celtas... Cuando España funcionaba con pesetas y no se vislumbraba que pudiera ser de otra manera. Como corresponde al género detectivesco, hay continuos cambios de lugar, líneas de pensamiento que van a la vía muerta y personajes de usar y tirar. "Muts i a la gàbia" es una modesta pero sólida obra de género, que retrotrae a un tiempo y a un país que sólo los entrados en años pueden ya reconocer. "El noranta per cent dels homes del local tenien més de cinquanta anys, anaven vestits amb roba cara, de gust dubtós i tenien maneres de descarregador de moll. Les dones que els acompanyaven variaven des de les granades de més dels cinquanta, dones legítimes, grasses i maquillades com pallassos, a les més joves, remirades i cohibides; segurament secretàries o cosa semblant. Les meuques es distingien perfectament." ... Link (1 comment) ... Comment |
Online for 8390 days
Last update: 11/7/25 9:42 status
No estás registrado ... hazlo
menu
Menú degustación
Anécdotas poco útiles Anhelos poderosos Discos de cabecera El museo de Cheshire Literatura animada Mi tenis Mis películas favoritas Notas musicales search
calendar
recent updates
"Gent del meu exili" “Els
meus companys cubans podien creare que m’espantava la feina, que...
by Javi (11/7/25 9:42)
"Quan érem capitans" “A l’hemeroteca
del carrer del Carme, ho he tornat a viure tot,...
by Javi (11/7/25 9:40)
"Testament a Praga" "He vist
el socialisme caminar com els crancs, i penso que en...
by Javi (11/7/25 9:38)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (2/7/25 19:07)
"Poema de Gilgamesh" “Aquél que
todo lo ha visto hasta los confines del mundo, aquél...
by Javi (2/7/25 18:56)
"Como agua para chocolate" [Mamá
Elena] “(…) Sabes muy bien que por ser la más...
by Javi (22/6/25 20:10)
"El informe Penkse" “Su intención
original era la de escribir un mensaje más largo y...
by Javi (17/6/25 17:26)
"El gran libro del humor
español" "Una de las ideas que intentaré explicar en el...
by Javi (17/6/25 17:24)
"¿Está bien pegar a un
nazi?" “Votamos a políticos corruptos, guardamos nuestro dinero en bancos...
by Javi (17/6/25 17:23)
Cavernas paralelas
La decadencia del ingenio
Carmen, la última El auténtico controlaltsup L'Anna Gorchs Endtroducing DJ Flow Gusanillo ha vuelto Antiarrugas atómico Jordicine Carlito's World Foto de cabecera de Jesús García |