Jo em vaig demanar uns canelons casolans i un milfulles de bacallà. Ens van oferir unes olives, que no es van estar després de cobrar. A més, em va venir de gust una copeta de vi rosat, i crec que aquí la vaig encertar: era fresc, suau i amb un gust un pèl joganer. L’encisadora Victòria A. va voler un gratacels de tomàquet i un carpaccio de bacallà, que va maridar amb una copa de vi blanc.

Els meus canelons no eren res de l’altre dijous: freds per fora, cremant per dins, encara que la carn era gustosa. Entre el primer i el segon plat se’m van endur els coberts sense que me n’adonés. Quan hi vaig caure ja tenia el segon plat a taula, així que em vaig haver d’aixecar per demanar-los. Amb el milfulles, però, vaig quedar més content. Aixó sí, una única incisió amb el ganivet i la forquilla va ser suficient per a arruïnar la seva atractiva presentació. El gust del peix era sec, però per compensar-ho hi havia una salsa al fons del plat de sabor molt delicat i agraït.

De postres, vaig degustar una mousse de 3 xocolates, servida en una mena de got baix. Tot i que potser l’hagués preferida un xic més freda, estava molt bona en cadascuna de les seves capes. Per acabar, un tallat, que estava per sobre de la meva mitjana habitual i em va deixar un bon cos.

Tot plegat va costar una mica menys de 22 euros per persona. Quan vaig ser a Oviedo fa un parell de mesos, per aquest mateix preu em vaig atipar com un xai de dues mares. Sí, ja ho sé, a Barcelona tot és car i en aquella zona potser encara més! Ara bé, aquest és un factor a considerar a l’hora de fer la meva valoració de tot plegat: un 6,5!!

Un cop fora, en un breu passeig des de l’Avinguda Francesc Tarradellas fins a Passeig de Gràcia vam poder comprovar que la ciutat de Barcelona es troba ara a la consulta del dentista. Molt soroll i algun costat paral•litzat. Personalment, quan vaig arribar a casa, l’anestèsia total va actuar amb eficàcia. Vaig dormir força bé.