Pero hoy he ido a comprar una camisa, y he vuelto con una camisa, una chaqueta, un suéter y unos pantalones. Tardo muy poco tiempo en decidirme, y sigo el método aznarí: tras un vistazo general, mis ojos de rapaz detectan el objetivo y lanzo mis garras contra él, y no suelto la presa. Ya puedo probarme otros modelos, que no servirán de mucho.

Siempre que me toca probarme pantalones se despierta en mí algo parecido a la coquetería. La dependienta debe mirar la raya del culo, y dice: "Sí, te queda bien, sí". Cómo no me va a quedar bien, si me quedan mejor que los tuyos a ti. Hoy no sé qué demonios debía buscar la chica en la parte alta de mi paquete, pero por poco se lleva una sorpresa. Supongo que los guapitos de cara deben experimentar algo parecido cuando aprecian a una joven embobada pendiente de sus movimientos y pegando palmaditas a su amiga, que viene, que viene, no mires.

Volveré para la temporada de primavera.

-¿Estás bien?
-Sí. ¿Te has hecho daño?
-Claro que no, no has tropezado conmigo.

Llega su superior jerárquico queriendo saber qué ha pasado. Baja gente por las escaleras preguntando qué ha hecho temblar el edificio. Ella responde que ha tropezado con sus zapatos y desaparece en la dirección que llevaba. Y yo allí, actuando en slow-motion, y pronunciando una gran sandez en dos frases. Desaparecí de escena exactamente igual que las hojas secas.

A classe, quan jo era petit (la mateixa època en què tu també vas ser petit, em sembla), sempre hi havia un nen meticulosament torracollons -molt simpàtic, però- que sovint aixecava la mà per fer observacions de l'estil: '2 i 2 no són 4, són 22'. Tenia raó, esclar, però la veritat és que arribava un punt del curs en què, en comptes de saludar-lo amb un 'Bon dia Antoniet!', jo agafava una xinxeta i li clavava -ben endins- al mig de la galta dreta del cul,que era la seva dolenta.

Ell, els primers dies, plorava com una gossa famolenca; al cap d'un mes, però, s'inclinava en veure'm de bon matí i m'oferia l'altra galta del cul (la bona) perquè es veu, segons el que uns anys després m'acabaria confessant, que no fa de gens bon veure tenir una galta enrojolada i l'altra no.
I per què t'ho dic, tot això? Doncs mira Antoni, t'ho dic perquè vigilis. No està bé fer la puta i la Ramoneta, això ja ho saps, i tampoc no es correcte que t'erigeixis davant la classe com l'il·luminat que -puta com és ell- tot ho descobreix, per amagat que estigui. Sobretot si fas quedar la meva persona (que sóc jo)com un analfabet desconsolat

Vas pel mal camí Antoniet,no ens hem d'enganyar. Confio, però, que redreçaràs la teva postura i sobretot -sobretot- miraràs de corregir les teves males maneres (bad manners).Parla amb el Just urgentment perquè només ell ( i sé el que em dic) et podrà treure de l'embolic en que t'acabes de ficar.

PD) Demà m'ha d'arribar una comanda de xinxetes