A classe, quan jo era petit (la mateixa època en què tu també vas ser petit, em sembla), sempre hi havia un nen meticulosament torracollons -molt simpàtic, però- que sovint aixecava la mà per fer observacions de l'estil: '2 i 2 no són 4, són 22'. Tenia raó, esclar, però la veritat és que arribava un punt del curs en què, en comptes de saludar-lo amb un 'Bon dia Antoniet!', jo agafava una xinxeta i li clavava -ben endins- al mig de la galta dreta del cul,que era la seva dolenta.

Ell, els primers dies, plorava com una gossa famolenca; al cap d'un mes, però, s'inclinava en veure'm de bon matí i m'oferia l'altra galta del cul (la bona) perquè es veu, segons el que uns anys després m'acabaria confessant, que no fa de gens bon veure tenir una galta enrojolada i l'altra no.
I per què t'ho dic, tot això? Doncs mira Antoni, t'ho dic perquè vigilis. No està bé fer la puta i la Ramoneta, això ja ho saps, i tampoc no es correcte que t'erigeixis davant la classe com l'il·luminat que -puta com és ell- tot ho descobreix, per amagat que estigui. Sobretot si fas quedar la meva persona (que sóc jo)com un analfabet desconsolat

Vas pel mal camí Antoniet,no ens hem d'enganyar. Confio, però, que redreçaràs la teva postura i sobretot -sobretot- miraràs de corregir les teves males maneres (bad manners).Parla amb el Just urgentment perquè només ell ( i sé el que em dic) et podrà treure de l'embolic en que t'acabes de ficar.

PD) Demà m'ha d'arribar una comanda de xinxetes