sábado, 21. septiembre 2024
"La terra dura"

Si agafeu un mapa físic de Catalunya, hi veureu al centre una taca groga. No hi ha el marró del Pirineu o del Prepirineu. No hi ha el verd del Segrià ni de l’Empordà ni de les comarques properes a la costa. No hi ha res. És el desert. Jo soc d’aquest desert. De la Segarra (…). Per què volia tornar a un lloc com aquest? Perquè era el meu lloc, i reconciliar-me amb el meu lloc era l’única manera que tenia de reconciliar-me amb mi mateixa.

Esta obra se construye a partir del propio yo de la autora y de su relación con el entorno físico y político que habita. Su mirada es crítica, es la de una escritora independentista que ha viajado al extranjero y conoce la vida de ciudad, y decide volver a su paisaje de infancia junto a su familia. A pesar de este amor incondicional, no hay ninguna idealización: la Segarra afronta problemas y amenazas de todo tipo.

Con un relato en primera persona, se aúna el dietario con el reportaje periodístico. La tierra se expresa a través de personalidades de ayer y de hoy, de análisis de su economía y sociedad, de apuntes de historia milenaria y política candente. Entretanto, Anna Punsoda añade pinceladas de vida familiar e incluso de sus pulsiones sexuales. La obra no sigue ningún tipo de esquema ni orden claro, así que cada página es una sorpresa.

El texto es corto, el estilo es directo y no exige una lectura atenta. Es un perfecto libro de aeropuerto para saber qué pasa en el mundo rural catalán, tan parecido al español como dos gotas de agua. “La terra dura. Retorn al cor de Catalunya” (2023) mira con lucidez al pasado, presente y futuro de una tierra a la que la riqueza le da la espalda. Da para reflexionar sobre los peligros de dejar maltrecho el campo y sus formas de vivir, que nos han alimentado durante milenios.

Abans vivies amb vint hectàrees, després en necessitaves dues-centes, i avui, si no treballes sis-centes hectàrees, no pots subsistir. Per això els pagesos no arriben ni al 2% de la població catalana. Si no volem que d’aquí cinquanta anys la Segarra sigui un expositor de plaques solars, haurem de batallar pel quilòmetre zero.

* “Els llits dels altres”

... Comment

Online for 8620 days
Last update: 25/2/26 19:15
status
No estás registrado ... hazlo
menu
... home
... feeds
... temillas

... Antville.org home
Menú degustación

Anécdotas poco útiles
Anhelos poderosos
Discos de cabecera
El museo de Cheshire
Literatura animada
Mi tenis
Mis películas favoritas
Notas musicales
search
 
calendar
marzo 2026
domlunmarmiéjueviesáb
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031
febrero
recent updates
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (25/2/26 19:15)
"Els sots feréstecs" [Mossèn Llàtzer]
“(…) És una sentència que porto a sobre, la de...
by Javi (25/2/26 19:03)
Un repaso tardío al año
2025 musical Sin las prisas de antes, ampliando horizontes, dejándome...
by Javi (21/2/26 22:49)
"Los viejos amores" “Así eran
los Hernández, una familia del Antiguo Testamento, unidos por lazos...
by Javi (15/2/26 20:07)
"Perdida" “¿En qué estás pensando,
Amy? La pregunta que más a menudo he repetido durante...
by Javi (9/2/26 22:41)
"La chica del tren" "...la
realidad es que a las mujeres todavía se las valora...
by Javi (9/2/26 22:34)
"Killers of the Flower Moon"
"In the early 1870s, the Osage had been driven from...
by Javi (6/2/26 22:38)
"Els nàufrags del Wager" “Tothom
imposa una certa coherencia, un significat, als esdeveniments caòtics de...
by Javi (6/2/26 22:17)
Post-Open de Australia 2026 Carlos
Alcaraz se ha convertido en el jugador más joven en...
by Javi (4/2/26 18:55)
"Viajes de Gulliver" “… a
mi parecer, estábamos hartos de libros de viajes. Que nada...
by Javi (22/1/26 20:09)
Cavernas paralelas

RSS Feed

Made with Antville
Helma Object Publisher