![]() |
|
sábado, 21. septiembre 2024
"La terra dura"
Javi
20:03h
“Si agafeu un mapa físic de Catalunya, hi veureu al centre una taca groga. No hi ha el marró del Pirineu o del Prepirineu. No hi ha el verd del Segrià ni de l’Empordà ni de les comarques properes a la costa. No hi ha res. És el desert. Jo soc d’aquest desert. De la Segarra (…). Per què volia tornar a un lloc com aquest? Perquè era el meu lloc, i reconciliar-me amb el meu lloc era l’única manera que tenia de reconciliar-me amb mi mateixa.” Esta obra se construye a partir del propio yo de la autora y de su relación con el entorno físico y político que habita. Su mirada es crítica, es la de una escritora independentista que ha viajado al extranjero y conoce la vida de ciudad, y decide volver a su paisaje de infancia junto a su familia. A pesar de este amor incondicional, no hay ninguna idealización: la Segarra afronta problemas y amenazas de todo tipo. Con un relato en primera persona, se aúna el dietario con el reportaje periodístico. La tierra se expresa a través de personalidades de ayer y de hoy, de análisis de su economía y sociedad, de apuntes de historia milenaria y política candente. Entretanto, Anna Punsoda añade pinceladas de vida familiar e incluso de sus pulsiones sexuales. La obra no sigue ningún tipo de esquema ni orden claro, así que cada página es una sorpresa. El texto es corto, el estilo es directo y no exige una lectura atenta. Es un perfecto libro de aeropuerto para saber qué pasa en el mundo rural catalán, tan parecido al español como dos gotas de agua. “La terra dura. Retorn al cor de Catalunya” (2023) mira con lucidez al pasado, presente y futuro de una tierra a la que la riqueza le da la espalda. Da para reflexionar sobre los peligros de dejar maltrecho el campo y sus formas de vivir, que nos han alimentado durante milenios. “Abans vivies amb vint hectàrees, després en necessitaves dues-centes, i avui, si no treballes sis-centes hectàrees, no pots subsistir. Per això els pagesos no arriben ni al 2% de la població catalana. Si no volem que d’aquí cinquanta anys la Segarra sigui un expositor de plaques solars, haurem de batallar pel quilòmetre zero.” ... Comment |
Online for 8597 days
Last update: 6/2/26 22:38 status
No estás registrado ... hazlo
menu
Menú degustación
Anécdotas poco útiles Anhelos poderosos Discos de cabecera El museo de Cheshire Literatura animada Mi tenis Mis películas favoritas Notas musicales search
calendar
recent updates
"Killers of the Flower Moon"
"In the early 1870s, the Osage had been driven from...
by Javi (6/2/26 22:38)
"Els nàufrags del Wager" “Tothom
imposa una certa coherencia, un significat, als esdeveniments caòtics de...
by Javi (6/2/26 22:17)
Post-Open de Australia 2026 Carlos
Alcaraz se ha convertido en el jugador más joven en...
by Javi (4/2/26 18:55)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (22/1/26 20:26)
"Viajes de Gulliver"
“… a mi parecer, estábamos hartos de libros de viajes. Que nada...
by Javi (22/1/26 20:09)
"Wild Swans" [En China, principios
de los 1950s, finales de los 1960s] “People had learned...
by Javi (10/1/26 11:51)
"Música 2025 Nada en el
año 2000 hacía presagiar lo que vendría. Una inteligencia artificial...
by Javi (1/1/26 23:02)
"Poco se habla de esto"
“Primeros planos de manicura artística. Un pedrusco del espacio exterior....
by Javi (30/12/25 10:57)
"Las gratitudes" [Marie] “¿Os habéis
preguntado alguna vez cuántas veces en la vida habéis dado...
by Javi (9/12/25 22:33)
"Los cuentos de Canterbury" “(…)
debo rogar a ustedes indulgencia en no atribuirme falta de...
by Javi (6/12/25 22:33)
Cavernas paralelas
La decadencia del ingenio
Carmen, la última El auténtico controlaltsup L'Anna Gorchs Endtroducing DJ Flow Gusanillo ha vuelto Antiarrugas atómico Jordicine Carlito's World Foto de cabecera de Jesús García |