"Ningú no em va haver d'explicar que la imaginació és un laberint que t'impulsa a seguir hàbits introspectius, com seure cada dia a la taula per omplir folis i més folis, observar i escoltar amb voracitat o anar pel món amb el cap segrestat per obsessions, idees i fantasies. I que, si insisteixes en aquest exercici -amb una perseverança que sovint és més vici que virtut-, acabaràs domesticant-ne els mecanismes, sempre amb la recança de no aconseguir-ho del tot i amb la necessitat de mantenir la curiositat com a brúixola. És una curiositat que, en comptes d’acostar-me a la vida real, me n’allunya a canvi de permetre’m manipular els codis de la ficció, més indulgents que els de la realitat."
((en "Nadala maternofilial"))

La fortísima personalidad de Gregorio López Raimundo y Teresa Pàmies dejó huella en sus hijos, entre ellos el escritor Sergi Pàmies. Éste, en el relato "No soc ningú per donar-te consells", nos da pinceladas de su vida en común en un interesante momento, la transición, que les permitió pasar de la clandestinidad a una situación legal. Es el relato central, más largo y el que inspira el título de esta agrupación de cuentos. Pesa la memoria, pero hay más ingredientes.

Además de la ausencia de los padres, también está la conciencia cada vez más presente de la propia muerte y la percepción de la pérdida de influencia en las vidas de sus hijos. Hay, pues, una combinación de memoria, realidad (también la que parece absurda) e imaginación cuando se acerca el punto final de los textos. Sergi Pàmies juega con un personaje que se parece a su imagen pública pero con algunas aportaciones exageradas en función del efecto que busca.

En "L'art de portar gavardina" (2018) hay tristeza y melancolía, llevada con una sonrisa, sin caer en ningún pozo. Es decir: ideal para fans de Sergi Pàmies. Si el lector no lo es, le bastará con los cuentos que voy citando y con "Bonus track", maravilloso texto sobre el tema "hacer feliz a alguien". Entre tanto oficio, a veces, surge la magia.

"Les parelles que se separen no haurien d'esperar la decadència de l'avorriment ni la temptació de l'engany. En el moment de plenitud, quan l'amor es propulsa gràcies a les afinitats i l'entusiasme, haurien de ser prou generosos per deixar-ho estar i, amb la satisfacció de la feina ben feta, consensuar un punt final que no deshonorés els dies viscuts."
(en "Esborrany de ponència per un hipotètic congrés de separats")

* "Si menges una llimona sense fer ganyotes"

* "La bicicleta estàtica"