![]() |
sábado, 7. noviembre 2020
"Muts i a la gàbia"
Javi
22:35h
"Vaig acabar ficant-me en aquell cine i veure-hi part de dues pel·lícules que no m'interessaven gens. L'Alfredo Landa fent d'obsés sexual i uns cow-boys hispano-italians que reien amb la boca badada. Encara que m'estava repetint "paciència, paciència" contínuament, vaig sortir-ne abans que matessin el dolent més dolent, i vaig retornar a la casa del Carmona." Ya estamos situados temporalmente: finales de los 1970s, principios de los 1980s. La primera novela en catalán de Andreu Martín se publicó en 1986 pero se escribió antes. Trata de un buscavidas, Julio Izquierdo, un gitano que vino de las cuevas del Sacromonte para llegar al barrio barcelonés de la Verneda. Entre sus gustos, el whisky y los Beatles. Busca el ascensor social. La novela empieza con dos asesinatos aparentemente inconexos, uno de ellos próximo a Julio. Éste, tirando del hilo, llega hasta una organización que trafica con mano de obra barata procedente del norte de África. "Muts i a la gàbia" arranca con una narración omnisciente pero mayoritariamente es un relato en primera persona del protagonista. Julio Izquierdo es un listo de la calle, un tipo con cierta sensibilidad que, cuando lo considera necesario, reparte tortas como panes de hogaza. Hay frecuentes notas ambientales: las calles del centro de Barcelona, el Barrio Chino, los camiones Ebro, las cabinas de teléfono, las urbanizaciones periféricas en construcción, la boîte, el tabaco Celtas... Cuando España funcionaba con pesetas y no se vislumbraba que pudiera ser de otra manera. Como corresponde al género detectivesco, hay continuos cambios de lugar, líneas de pensamiento que van a la vía muerta y personajes de usar y tirar. "Muts i a la gàbia" es una modesta pero sólida obra de género, que retrotrae a un tiempo y a un país que sólo los entrados en años pueden ya reconocer. "El noranta per cent dels homes del local tenien més de cinquanta anys, anaven vestits amb roba cara, de gust dubtós i tenien maneres de descarregador de moll. Les dones que els acompanyaven variaven des de les granades de més dels cinquanta, dones legítimes, grasses i maquillades com pallassos, a les més joves, remirades i cohibides; segurament secretàries o cosa semblant. Les meuques es distingien perfectament." ... Comment on 9/11/20 22:23, Javi añadió:
Tercer libro leído en Braille. |
Online for 8331 days
Last update: 8/5/25 10:15 status
No estás registrado ... hazlo
menu
Menú degustación
Anécdotas poco útiles Anhelos poderosos Discos de cabecera El museo de Cheshire Literatura animada Mi tenis Mis películas favoritas Notas musicales search
calendar
recent updates
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (8/5/25 10:15)
"Biografia de X" “El título
de este libro, como suele pasar, es mentira. Esto no...
by Javi (8/5/25 9:58)
"También esto pasará" “Érase una
vez que, en un lugar muy lejano, tal vez China,...
by Javi (23/4/25 23:03)
"El sueño eterno" “Soy un
tipo muy despierto. Carezco de sentimientos y escrúpulos. Todo lo...
by Javi (20/4/25 22:16)
"El largo adiós" “(…) Soy
detective privado y tengo mi licencia desde hace bastante tiempo....
by Javi (20/4/25 21:57)
"Los santos inocentes" [El señorito
Iván] "los jóvenes, digo, Ministro, no saben ni lo que...
by Javi (8/4/25 22:41)
"La sombra del ciprés es
alargada" “La felicidad, o la desdicha, era una simple cuestión...
by Javi (8/4/25 22:35)
"La peresa - eròtica" “Mare
i fill sempre serien cómplices. Es deixaven anar en el...
by Javi (1/4/25 19:44)
"Gent del meu exili" “Els
meus companys cubans podien creare que m’espantava la feina, que...
by Javi (26/3/25 18:10)
"Testament a Praga" "He vist
el socialisme caminar com els crancs, i penso que en...
by Javi (26/3/25 18:08)
Cavernas paralelas
La decadencia del ingenio
Carmen, la última El auténtico controlaltsup L'Anna Gorchs Endtroducing DJ Flow Gusanillo ha vuelto Antiarrugas atómico Jordicine Carlito's World Foto de cabecera de Jesús García |