![]() |
martes, 1. noviembre 2016
"Guadalajara"
Javi
12:24h
“(…) l’Armand no ho trobava gens tràgic. Fins aquella tarda de feia dos anys quan, per primer cop, va ser conscient que qualsevol dia de l’any que en feien 9 tots els membres de la família perdien el dit, i que a ell també li passaria. Aquella tarda va sentir por” (a “Vida familiar”). Gran parte de los personajes de los relatos breves agrupados bajo el nombre de “Guadalajara” (1997) cuestionan lo inevitable, lo revelado, lo escrito, lo estipulado, lo repetitivo, lo rutinario. “Cap llei no certifica que la norma s’hagi de complir eternament”, se enuncia en el texto titulado “La literatura”. ¿Hasta qué punto serán capaces los personajes de llevar su cuestionamiento hasta las últimas consecuencias? Quim Monzó, como ya ha hecho en otras ocasiones, retuerce narraciones clásicas (Robin Hood, Guillermo Tell, el caballo de Troya o “La metamorfosis” de Kafka). También convierte relatos aparentemente cotidianos en una puerta dimensional hacia un mundo poblado de reglas sin alma (“La força centrípeta”, “Durant la guerra”) y no descuida incluir textos metaliterarios (“La literatura”, “Els llibres”). Leer “Guadalajara” plantea cuestiones incómodas. ¿Es mejor permanecer en una espiral que te conducirá inevitablemente a la perdición? ¿O es mejor salir de ella y de su cómoda certidumbre sin haber calculado los peligros exteriores? ¿Estamos atrapados desde el nacimiento o existe algún ejercicio de plena voluntad? Cuestiones que, a finales del siglo XX, ya estaban sobre la mesa. El estilo llano de Quim Monzó conduce, en los mejores casos, a una angustia palpable. “Els troians envolten la bèstia de fusta i la contemplen amb curiositat. Enraonen entre ells, però els aqueus, tot i que paren l’orella, no entenen què diuen. Els arriba un remor de paraules barrejades amb el so de les onades. “Ara, finalment, prendran el cavall i el duran dins”. Però, per comptes d’això, desfan el camí, tornen a la ciutat i tanquen les portes” (a “A les portes de Troia”). ... Comment |
Online for 8303 days
Last update: 8/4/25 22:41 status
No estás registrado ... hazlo
menu
Menú degustación
Anécdotas poco útiles Anhelos poderosos Discos de cabecera El museo de Cheshire Literatura animada Mi tenis Mis películas favoritas Notas musicales search
calendar
recent updates
"Los santos inocentes" [El señorito
Iván] "los jóvenes, digo, Ministro, no saben ni lo que...
by Javi (8/4/25 22:41)
"La sombra del ciprés es
alargada" “La felicidad, o la desdicha, era una simple cuestión...
by Javi (8/4/25 22:35)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (1/4/25 19:53)
"La peresa - eròtica" “Mare
i fill sempre serien cómplices. Es deixaven anar en el...
by Javi (1/4/25 19:44)
"Gent del meu exili" “Els
meus companys cubans podien creare que m’espantava la feina, que...
by Javi (26/3/25 18:10)
"Testament a Praga" "He vist
el socialisme caminar com els crancs, i penso que en...
by Javi (26/3/25 18:08)
"Quan érem capitans" “A l’hemeroteca
del carrer del Carme, ho he tornat a viure tot,...
by Javi (26/3/25 17:58)
"Leer Lolita en Teherán" “Un
ayatolá inflexible, un rey filósofo ciego e e inverosímil, había...
by Javi (19/3/25 12:19)
"Aquellas maravillosas series" “Las generaciones
españolas de los 70 y 80, quizá las dos primeras...
by Javi (2/3/25 22:52)
"Diez años en Gran Hermano.
Diario de una guionista" “Mientras les escucho no puedo dejar...
by Javi (2/3/25 19:47)
Cavernas paralelas
La decadencia del ingenio
Carmen, la última El auténtico controlaltsup L'Anna Gorchs Endtroducing DJ Flow Gusanillo ha vuelto Antiarrugas atómico Jordicine Carlito's World Foto de cabecera de Jesús García |