jueves, 26. noviembre 2015
"Pedra de tartera"

"La dona tenia els fills, els criava, segava, tenia cura de la cort, del galliner, dels conills, feia la feina de casa, i tantes coses més: l'hort, les conserves, els embotits... Què feia l'home? Passar al davant en les coses de fora: quan s'havia de vendre una vaca, quan s'havia de llogar algú per a la sega... No era palpable que l'home fes més o fos més, però tothom repetia: "què és una casa de pagès sense un home?". I jo penso: què és una casa sense una dona? Però allò que tothom deia des de sempre pesava molt."

A pesar de que Conxa, la protagonista de la novela, tiene esta clarividencia, no hace nada para cambiar su realidad. El título hace referencia al hecho que todos toman las decisiones que afectan a Conxa sin contar ni poco ni mucho con ella. La acción se ubica a principios del siglo XX en los valles del Pirineo de la parte occidental de Catalunya, en el Pallars. La autora, Maria Barbal, utiliza los giros dialectales de esa zona.

Conxa es de <>ese tipo de personajes (y personas) a las que no han educado para decir que no. Ni a la familia, ni a las dificultades de la vida rural, ni al código civil, ni a las autoridades, ni a la religión... En su curso, la Historia pasará por delante de ella, removiéndola como la pluma al viento del principio del film "Forrest Gump": la Exposición Universal de 1929, la Guerra Civil española, el abandono del campo durante la década de los 1960. Como unas memorias esbozadas con la máxima economía de palabras, el lector seguirá a Conxa en sus esperanzas, sus tragedias y en su sentir cotidiano de una forma de vida tan lejana, tan próxima.

Publicada en el año 1985, se anticipó varios años a los múltiples relatos reivindicativos de la memoria histórica que brotaron en España durante la primera década del siglo XXI. La humildad del personaje de Conxa y la precisión en el lenguaje de Maria Barbal convierten a "Pedra de tartera" en una obra que, entre tanto aluvión, merece ser citada y recordada. Y en pleno siglo XXI puedo dar fe que sí, que cuando se toman las decisiones nadie se acuerda de la montaña.

"A Pallarès no es diu "noia" ni "maca". Aquestes paraules que jo entenia sense fer-les servir em feien gràcia, i pensava que una llengua és com una eina, que cadascú l'agafa a la seva manera, encara que serveixi per a la mateixa cosa"

* "Tàndem"

... Comment

  

on 4/12/15 20:38, wilhelm peter añadió:

resigned?

a story of a loss golgatha to barcelona a dream behind the shade but where is the sense there is no fate no reason for fatalism or immanent tragedy a man and a woman face to face should talk about the future decisions can be made whether he decides to go or she decides not to return there are no rails but chances and risks to be evaluated the great wide open still waiting for us...


 
 5/12/15 19:21, Javi añadió:

Not sure

Who is she?


Online for 8303 days
Last update: 8/4/25 22:41
status
No estás registrado ... hazlo
menu
... home
... feeds
... temillas

... Antville.org home
Menú degustación

Anécdotas poco útiles
Anhelos poderosos
Discos de cabecera
El museo de Cheshire
Literatura animada
Mi tenis
Mis películas favoritas
Notas musicales
search
 
calendar
abril 2025
domlunmarmiéjueviesáb
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
marzo
recent updates
"Los santos inocentes" [El señorito
Iván] "los jóvenes, digo, Ministro, no saben ni lo que...
by Javi (8/4/25 22:41)
"La sombra del ciprés es
alargada" “La felicidad, o la desdicha, era una simple cuestión...
by Javi (8/4/25 22:35)
Repaso de autores comentados Post
actualizado, pendiente de incorporaciones. * ABREU, Andrea * ACHEBE, Chinua...
by Javi (1/4/25 19:53)
"La peresa - eròtica" “Mare
i fill sempre serien cómplices. Es deixaven anar en el...
by Javi (1/4/25 19:44)
"Gent del meu exili" “Els
meus companys cubans podien creare que m’espantava la feina, que...
by Javi (26/3/25 18:10)
"Testament a Praga" "He vist
el socialisme caminar com els crancs, i penso que en...
by Javi (26/3/25 18:08)
"Quan érem capitans" “A l’hemeroteca
del carrer del Carme, ho he tornat a viure tot,...
by Javi (26/3/25 17:58)
"Leer Lolita en Teherán" “Un
ayatolá inflexible, un rey filósofo ciego e e inverosímil, había...
by Javi (19/3/25 12:19)
"Aquellas maravillosas series" “Las generaciones
españolas de los 70 y 80, quizá las dos primeras...
by Javi (2/3/25 22:52)
"Diez años en Gran Hermano.
Diario de una guionista" “Mientras les escucho no puedo dejar...
by Javi (2/3/25 19:47)
Cavernas paralelas

RSS Feed

Made with Antville
Helma Object Publisher