Anàvem prou ben alimentats, això sí, com per fer una passejada pels diversos carrers de Gràcia, preferentment pels guarnits. Tot i ser dilluns i que la festa anava una mica de baixada, hi havia carrers on la circulació no era gens fluïda. Avançàvem a cops, vaja, entre el so d’havaneres, la xerrameca al voltant de les carmanyoles i el freqüent olor a porros on hi havia actuació. Una de les primeres parades va ser la premiada i fantàstica entrada al carrer Progrés, amb la seva recreació de l’infern.

Entre els carrers que més em van impactar hi ha el carrer Providència, onzè premi, en el que a aquelles hores de la nit em va semblar una representació d’un casquet polar, o fins i tot el palau de gel de la peli de “Superman”. També, com no, l’hiperprofessionalitzat carrer Verdi amb la lluita mexicana com a tema, amb uns decorats impressionants. I sobretot vaig quedar fascinat per la bellesa del guarniment del carrer Joan Blanques de Dalt, que es va endur el segon premi i el reconeixement a la millor il•luminació i al millor sostre. Entrar-hi de nit va ser màgic, era un entorn fabulós i somiador. En aquest sentit, Joan Blanques de Baix, primer premi per la seva recreació al voltant de l’ofici de la costura, no era ni molt menys tan espectacular. Potser quedava millor de dia.

La nit la vam acabar al carrer Joan Blanques de Dalt, on tocaven els Kumbes del Mambo. Els vaig veure per primer cop i espero que no sigui l’últim, perquè m’ho vaig passar molt bé. Peces de gust rockabilly, un “Cant dels segadors” en versió rumba catalana i un entranyable record al “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa van sonar en un carrer omplert a vessar de gent i de bon ànim. Nit grandiosa i memorable. Fet això, calia tornar a casa, dormir tres hores i a la feina, que no ha estat res.

PS: al dia següent vaig voler anar a l’actuació d’Enric Cassases a la plaça Rovira. Però em vaig aixecar tard de la migdiada, i quan vaig voler reaccionar no vaig seleccionar bé el transport. La connexió l’Hospitalet-Gràcia està molt minada amb les obres de la Línia 1 del Metro i de la connexió entre la línia 3 i la línia 5 a la parada de Diagonal. Aviam si la propera vegada tinc més sort.