Vam haver d’esperar una mica, perquè hi havia cua per poder accedir a una taula. Jo tenia previst que ens acomodessin al seu acollidor interior, però finalment ens van preparar una taula prop de la sortida. El vi de la casa jo el situaria a la zona mitja-alta dels que he tastat d’aquesta condició. Jo em vaig demanar una esqueixada de bacallà de primer, i un risotto servit amb tomàquet i nata de segon. Estava tot força bo, i puc donar fe que el salmó que va demanar la meva acompanyant també mereixia elogis. De postres, jo em vaig demanar un dolç de xocolata i la meva acompanyant una panacota de maracuyà (una mena de flam amb un raig de grosella per sobre), tot molt gustós. Incloent el cafè, tot va costar una mica menys de 14 € per persona. Al meu parer, estaven ben pagats.

Si hem de posar una queixa, sens dubte és pel servei. La persona que ens va atendre potser tenia un mal dia, però el client d’això no en té cap culpa. Se la notava poc predisposada a escoltar les peticions, respondre els duotes i servir els bons plats preparats a la cuina amb la delicadesa requerida. Així les coses, la nota final és un 7,5.

Després vam fer una passejada que ens va dur per indrets de Barcelona tremendament evocadors. Passejant per la magnètica plaça de Sant Galdric, veient sucar la xocolata amb melindros a una granja del carrer Xuclà, deixant-se endur per la rauxa entrant al paradís de la xocolata al carrer del Carme, travessant la Rambla perseguint el flaire del cacau i les galetes exageradament bones… en poques paraules, abocats als perillosos abismes de la temptació. Quina tarda la d’aquell dia!