sábado, 7. noviembre 2020
"Muts i a la gàbia"

"Vaig acabar ficant-me en aquell cine i veure-hi part de dues pel·lícules que no m'interessaven gens. L'Alfredo Landa fent d'obsés sexual i uns cow-boys hispano-italians que reien amb la boca badada. Encara que m'estava repetint "paciència, paciència" contínuament, vaig sortir-ne abans que matessin el dolent més dolent, i vaig retornar a la casa del Carmona."

Ya estamos situados temporalmente: finales de los 1970s, principios de los 1980s. La primera novela en catalán de Andreu Martín se publicó en 1986 pero se escribió antes. Trata de un buscavidas, Julio Izquierdo, un gitano que vino de las cuevas del Sacromonte para llegar al barrio barcelonés de la Verneda. Entre sus gustos, el whisky y los Beatles. Busca el ascensor social.

La novela empieza con dos asesinatos aparentemente inconexos, uno de ellos próximo a Julio. Éste, tirando del hilo, llega hasta una organización que trafica con mano de obra barata procedente del norte de África. "Muts i a la gàbia" arranca con una narración omnisciente pero mayoritariamente es un relato en primera persona del protagonista. Julio Izquierdo es un listo de la calle, un tipo con cierta sensibilidad que, cuando lo considera necesario, reparte tortas como panes de hogaza.

Hay frecuentes notas ambientales: las calles del centro de Barcelona, el Barrio Chino, los camiones Ebro, las cabinas de teléfono, las urbanizaciones periféricas en construcción, la boîte, el tabaco Celtas... Cuando España funcionaba con pesetas y no se vislumbraba que pudiera ser de otra manera. Como corresponde al género detectivesco, hay continuos cambios de lugar, líneas de pensamiento que van a la vía muerta y personajes de usar y tirar. "Muts i a la gàbia" es una modesta pero sólida obra de género, que retrotrae a un tiempo y a un país que sólo los entrados en años pueden ya reconocer.

"El noranta per cent dels homes del local tenien més de cinquanta anys, anaven vestits amb roba cara, de gust dubtós i tenien maneres de descarregador de moll. Les dones que els acompanyaven variaven des de les granades de més dels cinquanta, dones legítimes, grasses i maquillades com pallassos, a les més joves, remirades i cohibides; segurament secretàries o cosa semblant. Les meuques es distingien perfectament."

* "Societat Negra"

... Link (1 comment) ... Comment


Online for 8756 days
Last update: 13/7/26 11:24
status
No estás registrado ... hazlo
menu
... home
... feeds
... temillas

... Antville.org home
Menú degustación

Anécdotas poco útiles
Anhelos poderosos
Discos de cabecera
El museo de Cheshire
Literatura animada
Mi tenis
Mis películas favoritas
Notas musicales
search
 
calendar
noviembre 2020
domlunmarmiéjueviesáb
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
octubrediciembre
recent updates
Post-Wimbledon 2026 Jannik Sinner ha
revalidado su título en Wimbledon y suma así su quinto...
by Javi (13/7/26 11:24)
"¿Está bien pegar a un
nazi?" “Votamos a políticos corruptos, guardamos nuestro dinero en bancos...
by Javi (8/7/26 18:38)
"Dublinesca" “Dublinesca” (2010) es una
novela de autor con estilo. El reciente trabajo de Enrique...
by Javi (8/7/26 18:32)
"A Portrait of the Artist
as a Young Man" “The noise of children at play...
by Javi (8/7/26 18:26)
"Dubliners" “…A vague terror seized
Gabriel at this answer as if, at that hour when...
by Javi (8/7/26 18:24)
"Ulysses" [Stephen Dedalus] “Who watches
me here? Who ever anywhere will read these written words?"...
by Javi (8/7/26 18:12)
12 volúmenes Libro leído en
Braille.
by Javi (8/7/26 17:49)
"La verdad sobre el caso
Harry Quebert" "El amor puede hacer mucho daño, así que...
by Javi (14/6/26 20:30)
"La muy catastrófica visita al
zoo" El suizo Joël Dicker ya era un escritor superventas...
by Javi (14/6/26 20:25)
Post-Roland Garros 2026 Alexander Zverev
ha ganado su primer título de Grand Slam, imponiéndose en...
by Javi (8/6/26 9:33)
Cavernas paralelas

RSS Feed

Made with Antville
Helma Object Publisher