Doncs sí, hi ha hagut anys en què prenia l'aperitiu amb gaspatxo i acompanyat d'una amanida de tomàquet, amb uns spaghetti amb el nostre tomàquet, amb un suc de tomàquet a la tarda... De tota manera, vull sortir al pas dels insistents rumors, i confirmar que jo ja envermellia abans de començar a alimentar-me amb tota aquesta tomatina!! :)

Joer, qué pinta tienen los tomates! Mmmmm, por la capital del reino no degustamos productos con esa pinta a un precio razonable sniff. Echo de menos esos tomates de pueblo (así los llamábamos en mi casa), como los huevos de las gallinas de mi abuela. En fin, que los disfrutes.