Tot i la meva coneguda incomoditat a la foscor, és un plaer passejar pel Born de nit. Acostar-se a Santa Maria del Mar, veure-la plena de gom a gom, amb la porta tancada, amb un pobre que demana almoïna amb un respecte impropi del seu estat de necessitat, amb terrasses de bar properes amb les taules il•luminades amb espelmes. Són els detalls els que et recorden que ens trobem al segle XXI. Anem a prendre una copa de vi en un local que recorda una antiga bodega, amb parets altes de pedra. Amb un vi negre de la Terra Alta, convenientment avaluat per la meva companya d’aventura, passem una hora de conversa sucosa i fluïda abans d’anar cap a la nostra destinació de la nit: l’Espai Sucre, al carrer Princesa. Hi havíem reservat taula uns dies abans.

Arribem amb les 21 hores tocades. Poca gent ocupa les 8 taules que hi ha. Després el relacions públiques (perquè bàsicament aquesta va ser la seva tasca) ens apunta que aquesta baixa assistència és inhabitual i que pot ser deguda a la Fira Alimentaria, que es desenvolupa aquests dies. També ens comenta que han vingut de Discovery Channel per filmar com s’ho fan, i que han rodat amb 3 càmeres (això, ja us ho dic jo, és una demostració de força per part de la cadena).

Donat que havíem de matinar al dia següent, sobretot jo, adoptem una certa moderació pel que fa a la tria del menjar. Ara bé, no som pas conservadors. Triem dos menús petits, cadascun amb el seu corresponent maridatge de vi (és a dir, una copa per plat, convenientment enunciat cada vegada per qui ens servia la taula). Els menús eren els següents (prepareu el pitet!):
- “ginger ale”, cogombre i xarup de pinya-estragó;
- crema de castanyes amb albercoc, coco i amaretto;
- cremós de caramel, salat, cafè i whisky fumat;

d’una banda, i de l’altra,
- xocolata amb vinagre, maduixa, menta i pebre;
- tòfona, mantega, avellana, cacau
- barra energètica de xocolata, gelat de pa negre, tanzanie 75%, i alfàbrega.

Com tenim encara una mica de gana, demanem un altre plat més cadascun, un gelat de bacon amb malibú, i un pa amb oli d’oliva i formatge. Obrint territori cap al salat.

Amb el cafè ens serveixen autèntiques delicatessen, com ara un xupa-xups de mandarina i coco, o un núvol de pebre, o altres petites joies en format de galeta, de magdalena o de polvoró.

Us ho podeu imaginar, no? Va ser tot un concert de “mmms” i “oooohs” amb tornades com « boníssim » o « extraordinari ». L’única falta estructural a l’Espai que vaig trobar, i ara tornem a la meva escassa visibilitat nocturna, va ser una certa dificultat per moure’m dins el petit recinte. En aquest sentit, vaig agrair que fóssim tan pocs clients. El preu final va ser d’uns 59 euros per persona, però quina nit la d’aquell dia! La nota no pot ser menor d’un 9,5.