Me n’havien parlat molt bé de l’ambient del restaurant japonès Kibuka-Verdi, però no hi vam poder entrar perquè, de forma excepcional, aquell dilluns estava tancat. Per tant, ens havíem de bellugar. Com ja m’havia fet la idea de menjar per primera vegada en un japonès, vaig insistir en el mateix tipus de cuina i vam anar a parar al Kibuka-Goya. A Barcelona feia un ambient de fred implacable, gairebé sòlid, per això ens va agradar l’escalfor del local, ple a vessar de get, i per això ens vam quedar força astorats quan la cambrera ens va dir que encara no hi havia taula per nosaltres i que ens havíem d’esperar fora. No la vam fer cas del tot, clar. Qualsevol tornava a sortir.

No vam haver d’esperar gaire, però. Ens vam quedar una mica apretadets respecte a les taules veïnes, amb poc espai per posar la jaqueta i per asseure-s’hi. Per acompanyar vam demanar una copa de vi blanc. I a partir d’aquí les imprecisions, perquè no sabré dir-ho. Primer de tot, una sopa. De segon, mentre em barallava com un inexpert amb els palets, uns rotllets de sushi California (sí, ja ho sé, ja ho sé, ara tothom pensa que sóc un covard i que m’hauria d’haver comportat com un home i demanar alguna cosa que fos el més proper possible a la cultura japonesa… però va resultar que estavan boníssims!, i amb una mica de wasabi, encara més!!). Després una mena de verdura arrebossada per sucar en una altra salsa. I finalment, un pudding de dolç de llet.

El tracte és millorable i vaig tenir la impressió que el negoci aviat s’ofegarà d’èxit. Això sí, el dinar estava força bo i em van quedar ganes de repetir, sens dubte. El preu, uns 13 euros per persona, em va semblar que entrava dins d'un marge raonable. Per tant, la nota que li posem és un 8!